Una altra cosa que no cal dir parlant

Benvolguts polítics,

M'agradaria saber perquè sempre us entesteu en fer les coses malament.

Avui, una amiga m'ha passat un Power Point que explica el desastre que el govern de Chile vol permetre. Resulta que hi ha una zona anomenada Valle del Carmen, on s'uneixen dos rius, l'aigua dels quals ve d'unes glaceres a la muntanya. Doncs resulta, que sota aquestes muntanyes hi ha plata i or, i el Govern del país ha donat permís a una minera d'EEUU d'on és soci el pare Bush, perquè l'exploti.

Si es du a terme el projecte, els àrids produïts taparan els rius amb la consegüent sequera, contaminaran aigües, provocaran malalties, pobresa... Com és que un país permet que passin aquestes coses? Que no veuen que el seu país no s'emportarà ni un duro del que en treguin i a sobre la gent nativa ho passarà malament?

No m'entra al cap que la gent no pensi en els demés i que no permetin que flueixi la informació entre la població i el poder. Que no estan al poder perquè la gent ho ha permès? Que no ha estat la població la que ha deixat que una persona gestioni un país? I he dit, gestionar un país, no destrossar-lo. Haurien de no deixar que empobreixi, que la gent no pateixi. Però resulta que hi ha gent que no té en compte la gent més humil i treballadora, ja sigui perquè no ella no ho ha estat mai o, perquè ho ha estat i ara amb el poder i els diners no recorda el que va ser amb anterioritat.

En fi, que hi ha coses que només amb una imatge, amb una notícia al diari, amb un e-mail o amb un Power Point, com és el cas, es poden explicar situacions que passen arreu del món sense haver-se vist mai les cares. Coses que té la informació, que és universal encara que hi hagi gent que ho vulgui impedir.

Mireu el link i opineu.

Zits i blogs

Una tira còmica sobre blogs per animar el dia.

Val més una imatge que mil paraules

A vegades les coses no van tal i com voldríem que anessin, i se'ns nota a la cara. Sinó dieu-los als jugadors de futbol que en una nit es jugaven la lliga, mireu-los els gestos. Els del Reial Madrid ben contents, a celebrar-ho a la Cibeles, i els del Barça amb una cara de pena desencaixada que ja veurem si no roden caps.

L'esforç per una cosa ha de perdurar amb el temps, no s'hi val començar molt bé per acabar fatal. Els meus professors sempre m'han inculcat que la llei del mínim esforç algun dia em passaria factura, perquè no totes les activitats que fem necessiten la mateixa passió. Unes volen dedicació total i plena les 24 hores al dia i els 365 dies l'any, com per exemple respirar o obrir i tancar els ulls. D'altres, necessiten un esforç constant en el temps, però discontinu, com tallar la gespa o dutxar-nos (que sempre m'han dit que dutxar-se cada dia no és bo). En fi, que crec que el Barça amb el bon principi que va fer no s'hauria d'haver deixat vèncer tant fàcilment, i menys pel seu etern rival.

Aquesta temporada, els culés no han pogut veure ni una vegada aquesta imatge. Espero que l'any vinent sigui diferent.

Això de que la cara és el mirall de l'ànima, crec que és una veritat com un temple. En quan et trobes amb una persona veus si aquell dia està trista, cansada, contenta, desil·lusionada, etc. i no cal que et digui res, que la posició de la boca, dels ulls, de les galtes, ja ho fan per ella, la comunicació oral no cal que hi sigui present.

Ara bé, també hi ha gent que ho sap notar i d'altre que no. En general les noies, tenim aquest 6é o 7é sentit que ens caracteritza que fa que ho percebem, en canvi, la majoria de nois, les coses indirectes no les agafen, no les perceben.

Potser serà per això que els jugadors del Barça han perdut, perquè no han captat les indirectes dels partits? No han enganxat els consells del seu entrenador, dels aficionats, dels diaris, de les seves famílies o fins i tot, dels seus propis sentits? En fi, per l'any vinent els desitjo que es deixin de tonteries i estiguin per la seva feina, que és il·lusionar a la població, no decepcionar-la.