A vegades les coses no van tal i com voldríem que anessin, i se'ns nota a la cara. Sinó dieu-los als jugadors de futbol que en una nit es jugaven la lliga, mireu-los els gestos. Els del Reial Madrid ben contents, a celebrar-ho a la Cibeles, i els del Barça amb una cara de pena desencaixada que ja veurem si no roden caps.
L'esforç per una cosa ha de perdurar amb el temps, no s'hi val començar molt bé per acabar fatal. Els meus professors sempre m'han inculcat que la llei del mínim esforç algun dia em passaria factura, perquè no totes les activitats que fem necessiten la mateixa passió. Unes volen dedicació total i plena les 24 hores al dia i els 365 dies l'any, com per exemple respirar o obrir i tancar els ulls. D'altres, necessiten un esforç constant en el temps, però discontinu, com tallar la gespa o dutxar-nos (que sempre m'han dit que dutxar-se cada dia no és bo). En fi, que crec que el Barça amb el bon principi que va fer no s'hauria d'haver deixat vèncer tant fàcilment, i menys pel seu etern rival.
Aquesta temporada, els culés no han pogut veure ni una vegada aquesta imatge. Espero que l'any vinent sigui diferent.
Això de que la cara és el mirall de l'ànima, crec que és una veritat com un temple. En quan et trobes amb una persona veus si aquell dia està trista, cansada, contenta, desil·lusionada, etc. i no cal que et digui res, que la posició de la boca, dels ulls, de les galtes, ja ho fan per ella, la comunicació oral no cal que hi sigui present.
Ara bé, també hi ha gent que ho sap notar i d'altre que no. En general les noies, tenim aquest 6é o 7é sentit que ens caracteritza que fa que ho percebem, en canvi, la majoria de nois, les coses indirectes no les agafen, no les perceben.
Potser serà per això que els jugadors del Barça han perdut, perquè no han captat les indirectes dels partits? No han enganxat els consells del seu entrenador, dels aficionats, dels diaris, de les seves famílies o fins i tot, dels seus propis sentits? En fi, per l'any vinent els desitjo que es deixin de tonteries i estiguin per la seva feina, que és il·lusionar a la població, no decepcionar-la.
L'esforç per una cosa ha de perdurar amb el temps, no s'hi val començar molt bé per acabar fatal. Els meus professors sempre m'han inculcat que la llei del mínim esforç algun dia em passaria factura, perquè no totes les activitats que fem necessiten la mateixa passió. Unes volen dedicació total i plena les 24 hores al dia i els 365 dies l'any, com per exemple respirar o obrir i tancar els ulls. D'altres, necessiten un esforç constant en el temps, però discontinu, com tallar la gespa o dutxar-nos (que sempre m'han dit que dutxar-se cada dia no és bo). En fi, que crec que el Barça amb el bon principi que va fer no s'hauria d'haver deixat vèncer tant fàcilment, i menys pel seu etern rival.
Aquesta temporada, els culés no han pogut veure ni una vegada aquesta imatge. Espero que l'any vinent sigui diferent.
Això de que la cara és el mirall de l'ànima, crec que és una veritat com un temple. En quan et trobes amb una persona veus si aquell dia està trista, cansada, contenta, desil·lusionada, etc. i no cal que et digui res, que la posició de la boca, dels ulls, de les galtes, ja ho fan per ella, la comunicació oral no cal que hi sigui present.
Ara bé, també hi ha gent que ho sap notar i d'altre que no. En general les noies, tenim aquest 6é o 7é sentit que ens caracteritza que fa que ho percebem, en canvi, la majoria de nois, les coses indirectes no les agafen, no les perceben.
Potser serà per això que els jugadors del Barça han perdut, perquè no han captat les indirectes dels partits? No han enganxat els consells del seu entrenador, dels aficionats, dels diaris, de les seves famílies o fins i tot, dels seus propis sentits? En fi, per l'any vinent els desitjo que es deixin de tonteries i estiguin per la seva feina, que és il·lusionar a la població, no decepcionar-la.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada