Últimament s'està produint una situació molt tensa entre un grup de persones que m'aprecio. Incomunicació entre els uns i els altres de tots els tipus i la situació ha explotat. Ara uns estan emprenyats amb els altres, alguns fins i tot no es parlen, i em preocupa. Perquè tot i que jo també hi estic embolicada m'hi sento al mig. Com una altra de les persones, sento que podria haver fet més per a aturar aquestes discussions, aquest malestar general, simplement parlant.
Quan no es diuen les coses a la cara, tenim tendència a interpretar, i el nostre cap va més ràpid del que ens podem arribar a imaginar. Crea coses on no hi eren i pot arribar a interpretar malament senyals i paraules. Crec que això i l'ànsia de poder és el que ha creat tensió. El poder és bo en dosis petites i si el saps controlar, però a la que es descontrola fa canviar les persones i pot arribar a fer mal.
Una disculpa val més que res. Per molt que et costi, demanar perdó no és tant complicat. Alguns haurien d'aprendre a fer-ho, a baixar del burro, a no ser tant cabuts. Acceptar que et pots equivocar i que l'altre gent també té sentiments i pensaments propis i que no sempre els teus són els correctes.
És com en les parelles, a vegades cedeix un i altres l'altre. A la que un ha estat cedint durant molt temps al final se'n cansa i desisteix, tira la tovallola. Doncs aquí passa igual, unes vegades té raó un i a vegades l'altre. S'ha d'arribar a un terme mig on els dos es sentin còmodes, la tossudesa no ajuda.
Espero que tot plegat es sol·lucioni. :(
divendres, 2 de novembre del 2007
divendres, 13 de juliol del 2007
Les coses s'arreglen parlant
Diuen que les coses s'arreglen parlant, que parlant la gent s'entén. Però quan un no té ganes de parlar, què passa?
Les coses s'acumulen, les coses es guarden, i un bon dia... PAAAAAAAAAAMMM!!! La gran explosió, un vomita tot el que li ha passat durant dies, durant setmanes o fins i tot durant mesos i d'una varietat de temes impressionants: que si el que t'ha fet el teu jefe, que si alguna cosa no va bé amb la parella, amb els pares, amb els amics, que si volies fer una cosa que no has pogut fer i això t'ha frustrat, etc., etc., etc.
Aquell dia tothom en pateix les conseqüències, tothom rep, i el/la que més, aquella persona en la que més confies, la que tens al teu costat peti qui peti, aquell incondicional. Sempre escoltant, sempre recolzant.
Uns saben fer millor que d'altres aquesta tasca.
Quan no sóc jo la que exploto, la que té el gran problema o els petits acumulats, em sembla que no sé com reaccionar em quedo immòbil, saturada, perplexa davant aquesta fita i em desmunto, caic en picat i no serveixo com a recolzament.
És tant important escoltar com ser escoltat, recolzar com ser recolzat, parlar com deixar parlar. I tot, en el moment just i necessari.
A tots aquells als que no he sabut escoltar, recolzar o donar ànims, ho sento.
Les coses s'acumulen, les coses es guarden, i un bon dia... PAAAAAAAAAAMMM!!! La gran explosió, un vomita tot el que li ha passat durant dies, durant setmanes o fins i tot durant mesos i d'una varietat de temes impressionants: que si el que t'ha fet el teu jefe, que si alguna cosa no va bé amb la parella, amb els pares, amb els amics, que si volies fer una cosa que no has pogut fer i això t'ha frustrat, etc., etc., etc.
Aquell dia tothom en pateix les conseqüències, tothom rep, i el/la que més, aquella persona en la que més confies, la que tens al teu costat peti qui peti, aquell incondicional. Sempre escoltant, sempre recolzant.
Uns saben fer millor que d'altres aquesta tasca.
Quan no sóc jo la que exploto, la que té el gran problema o els petits acumulats, em sembla que no sé com reaccionar em quedo immòbil, saturada, perplexa davant aquesta fita i em desmunto, caic en picat i no serveixo com a recolzament.
És tant important escoltar com ser escoltat, recolzar com ser recolzat, parlar com deixar parlar. I tot, en el moment just i necessari.
A tots aquells als que no he sabut escoltar, recolzar o donar ànims, ho sento.
dijous, 5 de juliol del 2007
Entre pares i fills
Actualment està arribant un punt en què la comunicació entre pares i fills penja d'un fil.
Quan ets petit, fins als 12 anys aproximadament, perquè et passes el dia al cole, fent activitats extra escolars (esports, teatre, música, mecanografia, dibuix, etc.), o jugant a casa algun amic. Dels 12 fins que t'independitzes perquè estudies o treballes, i quan tens temps lliure te'l passes fora de casa amb els amics o a l'ordinador baixant-te pel·lícules o cançons, al messenger o escrivint al teu bloc. I quan t'independitzes perquè fas la teva vida i, als pares, un o dos cops la setmana els hi vas a fer una visita i llestos, fins la setmana següent.
Arribarà un dia que passarà com a la vinyeta, que els pares, per saber què n'és de la vida dels seus fills hauran de llegir el seu bloc. Ja ho diuen ja, la informació és a la web, no?
Però... i els pares que no saben ni engegar l'ordinador? I aquells que es pensen que el ratolí si no el passes per la pantalla no funciona? I els que esborren els errors amb tippex? I els que es passen una hora per trobar una lletra al teclat? Què faran tots aquests pares el dia que els seus fills es dediquin a explicar la seva vida només a través d'un bloc?
Aprendre, per força. Com aquell que va a un país on no es parla el seu idioma i l'ha d'aprendre per sobreviure. Llei de vida.
Arribarà un dia que passarà com a la vinyeta, que els pares, per saber què n'és de la vida dels seus fills hauran de llegir el seu bloc. Ja ho diuen ja, la informació és a la web, no?
Però... i els pares que no saben ni engegar l'ordinador? I aquells que es pensen que el ratolí si no el passes per la pantalla no funciona? I els que esborren els errors amb tippex? I els que es passen una hora per trobar una lletra al teclat? Què faran tots aquests pares el dia que els seus fills es dediquin a explicar la seva vida només a través d'un bloc?
Aprendre, per força. Com aquell que va a un país on no es parla el seu idioma i l'ha d'aprendre per sobreviure. Llei de vida.
dimecres, 4 de juliol del 2007
Se suposa ...
Avui m'ha passat una cosa que no esperava. Aquesta tarda em truca un company de classe i em diu que els treballs d'una assignatura del màster s'ha d'entregar demà i sense dret a rèplica.
Es veu que fa una setmana i poc, aquest company va enviar un mail al professor preguntant el dia de final de termini per a entregar els treballs ja que a classe no va quedar clar. Doncs el professor avui li ha contestat que l'últim dia és demà i que espavili.
A veure, si no es va quedar en el dia, es penja una nota al portal o s'envia un mail a tots els alumnes dient el dia que vol que se li doni i no, com ha fet, avisar un dia abans perquè els alumnes no tinguin temps.
Potser no és excusa, però tots treballem i fem més assignatures del màster, a part d'altres cursos i de tenir vida pròpia. Tota la classe estem igual, tenim tropecientas assignatures amb tropocientos treballs, i totes per ja. Ostres, com a mínim deixar marge, no?
S'ha de predicar amb l'exemple i fer servir la comunicació. I si no pot ser oral, doncs es fa servir l'escrita o a través d'un post. No costa tant. Ens ha deixat amb el cul enlaire a tots. Nosaltres si que ens hem comunicat, que amb un moment ens hem trucat tots i tots a corre cuita a fer treballs després de treballar, cadascú en la seva empresa, 8 hores.
En fi, no m'ha semblat una actuació de 3r cicle.
Per avui res més. Sento haver ferit la sensibilitat d'algú.
Em disculpo.
Es veu que fa una setmana i poc, aquest company va enviar un mail al professor preguntant el dia de final de termini per a entregar els treballs ja que a classe no va quedar clar. Doncs el professor avui li ha contestat que l'últim dia és demà i que espavili.
A veure, si no es va quedar en el dia, es penja una nota al portal o s'envia un mail a tots els alumnes dient el dia que vol que se li doni i no, com ha fet, avisar un dia abans perquè els alumnes no tinguin temps.
Potser no és excusa, però tots treballem i fem més assignatures del màster, a part d'altres cursos i de tenir vida pròpia. Tota la classe estem igual, tenim tropecientas assignatures amb tropocientos treballs, i totes per ja. Ostres, com a mínim deixar marge, no?
S'ha de predicar amb l'exemple i fer servir la comunicació. I si no pot ser oral, doncs es fa servir l'escrita o a través d'un post. No costa tant. Ens ha deixat amb el cul enlaire a tots. Nosaltres si que ens hem comunicat, que amb un moment ens hem trucat tots i tots a corre cuita a fer treballs després de treballar, cadascú en la seva empresa, 8 hores.
En fi, no m'ha semblat una actuació de 3r cicle.
Per avui res més. Sento haver ferit la sensibilitat d'algú.
Em disculpo.
dimarts, 3 de juliol del 2007
Blogs de riure
En aquest post m'agradaria donar unes quantes direccions d'altres blocs que trobo que estan bé, que fan gracia, ja sigui per la història que expliquen, pels vídeos o per les tires còmiques. Espero que com a mínim un d'ells faci somriure a algú.
Els blocs no són precisament comunicació oral, sinó escrita, però és l'expressió dels pensaments que no pots dir oralment perquè no et surt parlar d'aquestes coses amb la gent que t'envolta o perquè en el moment que els penses no tens ningú amb qui parlar. Així, aquesta gent amb el millor dels seus somriures, vol que altre gent s'ho passi bé llegint-los.
Aquí estan:
http://webdelarisa.blogspot.com/
http://www.emezeta.com/
http://www.pitodoble.com/
http://algundiatodoestoseratuyo.blogspot.com/
http://www.anecdotario.net/
http://balena.blogspot.com/
http://www.meda92.blogspot.com/
http://chasquaito.blogspot.com/
http://www.cronicasdelocronico.blogspot.com/
http://polosurcomics.blogspot.com/
http://rufadas.com/
A gaudir de la vida :)
Els blocs no són precisament comunicació oral, sinó escrita, però és l'expressió dels pensaments que no pots dir oralment perquè no et surt parlar d'aquestes coses amb la gent que t'envolta o perquè en el moment que els penses no tens ningú amb qui parlar. Així, aquesta gent amb el millor dels seus somriures, vol que altre gent s'ho passi bé llegint-los.
Aquí estan:
http://webdelarisa.blogspot.com/
http://www.emezeta.com/
http://www.pitodoble.com/
http://algundiatodoestoseratuyo.blogspot.com/
http://www.anecdotario.net/
http://balena.blogspot.com/
http://www.meda92.blogspot.com/
http://chasquaito.blogspot.com/
http://www.cronicasdelocronico.blogspot.com/
http://polosurcomics.blogspot.com/
http://rufadas.com/
A gaudir de la vida :)
dimecres, 20 de juny del 2007
Una altra cosa que no cal dir parlant
Benvolguts polítics,
M'agradaria saber perquè sempre us entesteu en fer les coses malament.
Avui, una amiga m'ha passat un Power Point que explica el desastre que el govern de Chile vol permetre. Resulta que hi ha una zona anomenada Valle del Carmen, on s'uneixen dos rius, l'aigua dels quals ve d'unes glaceres a la muntanya. Doncs resulta, que sota aquestes muntanyes hi ha plata i or, i el Govern del país ha donat permís a una minera d'EEUU d'on és soci el pare Bush, perquè l'exploti.
Si es du a terme el projecte, els àrids produïts taparan els rius amb la consegüent sequera, contaminaran aigües, provocaran malalties, pobresa... Com és que un país permet que passin aquestes coses? Que no veuen que el seu país no s'emportarà ni un duro del que en treguin i a sobre la gent nativa ho passarà malament?
No m'entra al cap que la gent no pensi en els demés i que no permetin que flueixi la informació entre la població i el poder. Que no estan al poder perquè la gent ho ha permès? Que no ha estat la població la que ha deixat que una persona gestioni un país? I he dit, gestionar un país, no destrossar-lo. Haurien de no deixar que empobreixi, que la gent no pateixi. Però resulta que hi ha gent que no té en compte la gent més humil i treballadora, ja sigui perquè no ella no ho ha estat mai o, perquè ho ha estat i ara amb el poder i els diners no recorda el que va ser amb anterioritat.
En fi, que hi ha coses que només amb una imatge, amb una notícia al diari, amb un e-mail o amb un Power Point, com és el cas, es poden explicar situacions que passen arreu del món sense haver-se vist mai les cares. Coses que té la informació, que és universal encara que hi hagi gent que ho vulgui impedir.
Mireu el link i opineu.
M'agradaria saber perquè sempre us entesteu en fer les coses malament.
Avui, una amiga m'ha passat un Power Point que explica el desastre que el govern de Chile vol permetre. Resulta que hi ha una zona anomenada Valle del Carmen, on s'uneixen dos rius, l'aigua dels quals ve d'unes glaceres a la muntanya. Doncs resulta, que sota aquestes muntanyes hi ha plata i or, i el Govern del país ha donat permís a una minera d'EEUU d'on és soci el pare Bush, perquè l'exploti.
Si es du a terme el projecte, els àrids produïts taparan els rius amb la consegüent sequera, contaminaran aigües, provocaran malalties, pobresa... Com és que un país permet que passin aquestes coses? Que no veuen que el seu país no s'emportarà ni un duro del que en treguin i a sobre la gent nativa ho passarà malament?
No m'entra al cap que la gent no pensi en els demés i que no permetin que flueixi la informació entre la població i el poder. Que no estan al poder perquè la gent ho ha permès? Que no ha estat la població la que ha deixat que una persona gestioni un país? I he dit, gestionar un país, no destrossar-lo. Haurien de no deixar que empobreixi, que la gent no pateixi. Però resulta que hi ha gent que no té en compte la gent més humil i treballadora, ja sigui perquè no ella no ho ha estat mai o, perquè ho ha estat i ara amb el poder i els diners no recorda el que va ser amb anterioritat.
En fi, que hi ha coses que només amb una imatge, amb una notícia al diari, amb un e-mail o amb un Power Point, com és el cas, es poden explicar situacions que passen arreu del món sense haver-se vist mai les cares. Coses que té la informació, que és universal encara que hi hagi gent que ho vulgui impedir.
Mireu el link i opineu.
diumenge, 17 de juny del 2007
Val més una imatge que mil paraules
A vegades les coses no van tal i com voldríem que anessin, i se'ns nota a la cara. Sinó dieu-los als jugadors de futbol que en una nit es jugaven la lliga, mireu-los els gestos. Els del Reial Madrid ben contents, a celebrar-ho a la Cibeles, i els del Barça amb una cara de pena desencaixada que ja veurem si no roden caps.
L'esforç per una cosa ha de perdurar amb el temps, no s'hi val començar molt bé per acabar fatal. Els meus professors sempre m'han inculcat que la llei del mínim esforç algun dia em passaria factura, perquè no totes les activitats que fem necessiten la mateixa passió. Unes volen dedicació total i plena les 24 hores al dia i els 365 dies l'any, com per exemple respirar o obrir i tancar els ulls. D'altres, necessiten un esforç constant en el temps, però discontinu, com tallar la gespa o dutxar-nos (que sempre m'han dit que dutxar-se cada dia no és bo). En fi, que crec que el Barça amb el bon principi que va fer no s'hauria d'haver deixat vèncer tant fàcilment, i menys pel seu etern rival.
Aquesta temporada, els culés no han pogut veure ni una vegada aquesta imatge. Espero que l'any vinent sigui diferent.
Això de que la cara és el mirall de l'ànima, crec que és una veritat com un temple. En quan et trobes amb una persona veus si aquell dia està trista, cansada, contenta, desil·lusionada, etc. i no cal que et digui res, que la posició de la boca, dels ulls, de les galtes, ja ho fan per ella, la comunicació oral no cal que hi sigui present.
Ara bé, també hi ha gent que ho sap notar i d'altre que no. En general les noies, tenim aquest 6é o 7é sentit que ens caracteritza que fa que ho percebem, en canvi, la majoria de nois, les coses indirectes no les agafen, no les perceben.
Potser serà per això que els jugadors del Barça han perdut, perquè no han captat les indirectes dels partits? No han enganxat els consells del seu entrenador, dels aficionats, dels diaris, de les seves famílies o fins i tot, dels seus propis sentits? En fi, per l'any vinent els desitjo que es deixin de tonteries i estiguin per la seva feina, que és il·lusionar a la població, no decepcionar-la.
L'esforç per una cosa ha de perdurar amb el temps, no s'hi val començar molt bé per acabar fatal. Els meus professors sempre m'han inculcat que la llei del mínim esforç algun dia em passaria factura, perquè no totes les activitats que fem necessiten la mateixa passió. Unes volen dedicació total i plena les 24 hores al dia i els 365 dies l'any, com per exemple respirar o obrir i tancar els ulls. D'altres, necessiten un esforç constant en el temps, però discontinu, com tallar la gespa o dutxar-nos (que sempre m'han dit que dutxar-se cada dia no és bo). En fi, que crec que el Barça amb el bon principi que va fer no s'hauria d'haver deixat vèncer tant fàcilment, i menys pel seu etern rival.
Aquesta temporada, els culés no han pogut veure ni una vegada aquesta imatge. Espero que l'any vinent sigui diferent.
Això de que la cara és el mirall de l'ànima, crec que és una veritat com un temple. En quan et trobes amb una persona veus si aquell dia està trista, cansada, contenta, desil·lusionada, etc. i no cal que et digui res, que la posició de la boca, dels ulls, de les galtes, ja ho fan per ella, la comunicació oral no cal que hi sigui present.
Ara bé, també hi ha gent que ho sap notar i d'altre que no. En general les noies, tenim aquest 6é o 7é sentit que ens caracteritza que fa que ho percebem, en canvi, la majoria de nois, les coses indirectes no les agafen, no les perceben.
Potser serà per això que els jugadors del Barça han perdut, perquè no han captat les indirectes dels partits? No han enganxat els consells del seu entrenador, dels aficionats, dels diaris, de les seves famílies o fins i tot, dels seus propis sentits? En fi, per l'any vinent els desitjo que es deixin de tonteries i estiguin per la seva feina, que és il·lusionar a la població, no decepcionar-la.
dijous, 24 de maig del 2007
Ensenyar divertint-se
Avui, remirant pel YouTube, un clàssic d'Internet, he trobat dos vídeos que m'han interessat.
El primer, és el d'un home que es diu Scott Flansburg que realment té unes capacitats extraordinàries per a les matemàtiques (he vist la resta de vídeos). Explica que de petit va descobrir que les matemàtiques podien ser divertides i ara, intenta inculcar-ho a la resta del món.
En aquest capítol, fa aquesta explicació:
Tots el números existents estan fets per els dígits entre el 0 i el 9. Doncs bé, per saber si heu fet bé una suma, el que podeu fer és restar al resultat de la suma el sumatori dels seus dígits i us donarà 9. És a dir:
Si la suma que voleu fer és 135+987=1122, sumeu els dígits 1+1+2+2=6 i ho resteu de 1122. 1122-6=1116, llavors 1+1+1+6=9
Totes les sumes tenen com a resultat 9 (directament o fent aquest càlcul).
Posem una mica d'humor.
El segon, és un noi que es diu Demetri Martin, és humorista i fa un programa semblant al de'n Buenafuente, però a Estats Units. La veritat és que el noi fa molta gràcia.
En aquest vídeo utilitza dos suports, el seu cos amb la veu i els gestos, i un bloc amb dibuixos i paraules que l'ajuden a explicar una història graciosa, que ell diu que d'altra manera la gent no se la pren graciosament.
Al públic sembla que li agrada, no paren de riure. Realment les seves cares, les seves paraules de carrer i divertides, fan que passis una bona estona. Això és saber comunicar. Tant de bo tots els professors ho sabessin fer de la mateixa manera, el món aniria molt millor.
Faula (en castellà):
Un travieso e impertinente mosquito, tuvo cierto día la ocurrencia de molestar a un león que se hallaba descansando tranquilamente. Se aproximó a la fiera y con toda insolencia, le dijo:
El mosquito, victorioso y satisfecho, hizo sonar su trompeta zumbadora y emprendió el vuelo entonando una canción triunfal. Iba tan cegado de orgullo, que no advirtió que una tela de araña se interponía en su vuelo y quedó atrapado en ella. Apesadumbrado y lloroso, el mosquito se lamentó...
El primer, és el d'un home que es diu Scott Flansburg que realment té unes capacitats extraordinàries per a les matemàtiques (he vist la resta de vídeos). Explica que de petit va descobrir que les matemàtiques podien ser divertides i ara, intenta inculcar-ho a la resta del món.
En aquest capítol, fa aquesta explicació:
Tots el números existents estan fets per els dígits entre el 0 i el 9. Doncs bé, per saber si heu fet bé una suma, el que podeu fer és restar al resultat de la suma el sumatori dels seus dígits i us donarà 9. És a dir:
Si la suma que voleu fer és 135+987=1122, sumeu els dígits 1+1+2+2=6 i ho resteu de 1122. 1122-6=1116, llavors 1+1+1+6=9
Totes les sumes tenen com a resultat 9 (directament o fent aquest càlcul).
Aquest home sí que s'explica bé, i intenta que la gent s'interessi pel que explica. Jo poques vegades m'he plantejat que les matemàtiques poguessin ser divertides. A l'institut, vaig tenir un professor de matemàtiques que venia a classe i vomitava la lliçó i ni es dignava a preguntar si ho enteníem. Si preguntaves, et contestava de la mateixa manera que abans, és a dir, no canviava ni la forma d'expressar-se perquè aprenguessis. Vaig arribar a la universitat i em va passar exactament el mateix, un professor que venia, vomitava, ens deixava d'inútils perquè no sabíem fer les coses i marxava. Va suspendre el 80% de la classe.
Per tant, mai m'he implicat per aprendre a fons les matemàtiques i la veritat és que fins ara no ho he necessitat. Potser més endavant em trobo que ho necessito i no en sé. Però el cas, és que m'indigna que hi hagi gent que no es sàpiga expressar en el context en el que es troba.
Un professor, mai pot anar a una classe amb la intenció de fotre un rotllo i marxar, sense ni tant sols preguntar si s'ha entès. Està exercint aquesta professió perquè la gent que l'escolta aprengui. Els que no tinguin clar això valdria més que ho deixessin, la veritat és que farien un favor molt gran a la humanitat.
Per tant, mai m'he implicat per aprendre a fons les matemàtiques i la veritat és que fins ara no ho he necessitat. Potser més endavant em trobo que ho necessito i no en sé. Però el cas, és que m'indigna que hi hagi gent que no es sàpiga expressar en el context en el que es troba.
Un professor, mai pot anar a una classe amb la intenció de fotre un rotllo i marxar, sense ni tant sols preguntar si s'ha entès. Està exercint aquesta professió perquè la gent que l'escolta aprengui. Els que no tinguin clar això valdria més que ho deixessin, la veritat és que farien un favor molt gran a la humanitat.
Posem una mica d'humor.
El segon, és un noi que es diu Demetri Martin, és humorista i fa un programa semblant al de'n Buenafuente, però a Estats Units. La veritat és que el noi fa molta gràcia.
En aquest vídeo utilitza dos suports, el seu cos amb la veu i els gestos, i un bloc amb dibuixos i paraules que l'ajuden a explicar una història graciosa, que ell diu que d'altra manera la gent no se la pren graciosament.
Al públic sembla que li agrada, no paren de riure. Realment les seves cares, les seves paraules de carrer i divertides, fan que passis una bona estona. Això és saber comunicar. Tant de bo tots els professors ho sabessin fer de la mateixa manera, el món aniria molt millor.
Faula (en castellà):
Un travieso e impertinente mosquito, tuvo cierto día la ocurrencia de molestar a un león que se hallaba descansando tranquilamente. Se aproximó a la fiera y con toda insolencia, le dijo:
-¡No te tengo miedo! ¡Tú no eres más poderoso que yo! ¡Y si crees lo contrario, demuéstrame lo que puedes hacer! ¿Rasguños con tus uñas? ¿Clavar tus colmillos? ¡Bah!... eso puede hacerlo hasta el más débil de los gatitos!
El león, indiferente, no hacia el menor caso a las palabras del mosquito, pero éste siguió insistiendo:
-¡Soy más fuerte y valiente que tú y te lo demostraré!, ¡Te desafió a luchar!
Y sin más, el mosquito empezó a revolotear alrededor del león, se lanzó sobre él y clavó su aguijón en la nariz del felino. Desesperado, el pobre león comenzó a rascarse, dio zarpazos en el aire rugiendo de dolor, hasta que se sintió rendido y desistió de seguir luchando.
El mosquito, victorioso y satisfecho, hizo sonar su trompeta zumbadora y emprendió el vuelo entonando una canción triunfal. Iba tan cegado de orgullo, que no advirtió que una tela de araña se interponía en su vuelo y quedó atrapado en ella. Apesadumbrado y lloroso, el mosquito se lamentó...
-¡Le hago la guerra al animal más fuerte, le venzo... y ahora sucumbo a causa del más insignificante insecto!
Este es el precio que tuvo que pagar el intrépido mosquito por prepotente y fanfarrón.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
