Entre pares i fills

Actualment està arribant un punt en què la comunicació entre pares i fills penja d'un fil.

Quan ets petit, fins als 12 anys aproximadament, perquè et passes el dia al cole, fent activitats extra escolars (esports, teatre, música, mecanografia, dibuix, etc.), o jugant a casa algun amic. Dels 12 fins que t'independitzes perquè estudies o treballes, i quan tens temps lliure te'l passes fora de casa amb els amics o a l'ordinador baixant-te pel·lícules o cançons, al messenger o escrivint al teu bloc. I quan t'independitzes perquè fas la teva vida i, als pares, un o dos cops la setmana els hi vas a fer una visita i llestos, fins la setmana següent.

Arribarà un dia que passarà com a la vinyeta, que els pares, per saber què n'és de la vida dels seus fills hauran de llegir el seu bloc. Ja ho diuen ja, la informació és a la web, no?

Però... i els pares que no saben ni engegar l'ordinador? I aquells que es pensen que el ratolí si no el passes per la pantalla no funciona? I els que esborren els errors amb tippex? I els que es passen una hora per trobar una lletra al teclat? Què faran tots aquests pares el dia que els seus fills es dediquin a explicar la seva vida només a través d'un bloc?

Aprendre, per força. Com aquell que va a un país on no es parla el seu idioma i l'ha d'aprendre per sobreviure. Llei de vida.