divendres, 13 de juliol del 2007

Les coses s'arreglen parlant

Diuen que les coses s'arreglen parlant, que parlant la gent s'entén. Però quan un no té ganes de parlar, què passa?

Les coses s'acumulen, les coses es guarden, i un bon dia... PAAAAAAAAAAMMM!!! La gran explosió, un vomita tot el que li ha passat durant dies, durant setmanes o fins i tot durant mesos i d'una varietat de temes impressionants: que si el que t'ha fet el teu jefe, que si alguna cosa no va bé amb la parella, amb els pares, amb els amics, que si volies fer una cosa que no has pogut fer i això t'ha frustrat, etc., etc., etc.

Aquell dia tothom en pateix les conseqüències, tothom rep, i el/la que més, aquella persona en la que més confies, la que tens al teu costat peti qui peti, aquell incondicional. Sempre escoltant, sempre recolzant.

Uns saben fer millor que d'altres aquesta tasca.

Quan no sóc jo la que exploto, la que té el gran problema o els petits acumulats, em sembla que no sé com reaccionar em quedo immòbil, saturada, perplexa davant aquesta fita i em desmunto, caic en picat i no serveixo com a recolzament.

És tant important escoltar com ser escoltat, recolzar com ser recolzat, parlar com deixar parlar. I tot, en el moment just i necessari.

A tots aquells als que no he sabut escoltar, recolzar o donar ànims, ho sento.